Una novel·la que posa en qüestió la veracitat d'un relat convertit en mite, alhora que reivindica el paper de les dones republicanes durant la Guerra Civil.
Una novel·la que posa en qüestió la veracitat d'un relat convertit en mite, alhora que reivindica el paper de les dones republicanes durant la Guerra Civil.
Maria Sans i Moyà podria ser la infermera que el novel·lista nord-americà Ernest Hemingway va conèixer quan treballava de corresponsal a la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola i en qui s'hauria inspirat per escriure Per qui toquen les campanes. Així ho creu l'arquitecte Agàpit Borràs quan es presenta a casa d'ella seixanta anys més tard per explicar-l'hi.
Amb aquest punt de partida, l'argument de Fins on arriba la memòria es desplega com un ventall per oferir una amalgama d'històries que s'entrellacen les unes amb les altres, totes a l'entorn d'un hospital de les Brigades Internacionals.
«Hi havia dones que es mereixien molt més que ella aquell protagonisme, va pensar. Dones que van lluitar contra el feixisme abans, durant i després de la guerra. Dones que van continuar comprometent la seva llibertat, la seva integritat física, posant en perill fi ns i tot la seva vida».
