En la segona meitat del segle XVIII català, una època de progrés i creixement a tots els nivells, si més no per a uns quants, una nena abandonada de naixement a les portes d’una església lluita per sobreviure. La Rosa és una expòsita que serà acollida per una família pagesa amb la qual viurà feliçment fins que, per circumstàncies diverses, es veurà empesa a tornar a l’hospital, que la col·locarà de criada a la casa d’un notari. Allà s’haurà d’adaptar a la vida a ciutat, amb els seus avantatges però també embolics, els uns deguts al mateix negoci del notari, i d’altres de l’entorn social. De tota manera, el fantasma dels seus orígens la perseguirà al llarg de la seva vida i condicionarà moltes de les seves decisions.
Una novel·la imprescindible per entendre la consciència col·lectiva dels homes i les dones del segle de les llums, amb un final imprevisible.