L’Àlex Izquierdo, creatiu publicitari barceloní, ha viscut el món daurat de les agències dels vuitanta i la seva davallada dels noranta, fins a la crisi del 2008, que ho va acabar de trinxar tot. Amb cinquanta anys acabats de fer, sobreviu a força de plans d’ocupació, amb un peu a l’abisme i un altre al pis de propietat que té al centre de Gràcia, l’única cosa per vendre que li queda abans no acabi d’ensorrar-se. La seva vida ha canviat de cercles i d’amistats, tret de la del Javi, el seu amic de l’institut, discjòquei de professió, que funciona per a l’Àlex com el mirall del destí incert que l’encalça.
Quan la Mònica entra a la seva vida, també excompanya d’institut, sembla que tot hagi de canviar, però les solucions laborals per a un cinquantí només són pedaços. Vol refer la seva vida, vol la família que no va voler quan era un rei del món. Massa desitjos en una Barcelona postolímpica i indignada, vençuda pel poder polític i econòmic, sense gairebé marge de millora. Per l’amor que li té a la Mònica, l’Àlex davalla per la piràmide laboral com si descendís per l’infern de Dant. Durant el trajecte, experimentarà tota mena de dolors físics i morals i tocarà el fons. Serà quan no pugui caure més baix que començarà a aixecar el cap. I si és per l’ajut d’algun príncep poderós, ja sap que té un preu. En el seu cas, la bossa o la vida. O un negoci de bugaderies.
