Com pot ser que un territori tan mancat de ports naturals com el Baix Penedès fos un dels indrets del país que va embarcar més mercaderies vers Amèrica?
Com s’explica que el Vendrell, una petita vila que depenia dels abats de Sant Cugat, acabés essent el motor que va impulsar aquest comerç de vins i aiguardents?
Quin paper va jugar el tren en el desenvolupament comercial del territori? És possible pensar que el ferrocarril, lluny de ser un estímul, per molts negocis fos un problema?
I, finalment, per quin motiu, aquesta comarca va restar fora del procés industrial que van protagonitzar ciutats com ara Mataró al Maresme o Reus al Baix Camp?
Per tal de respondre aquestes qüestions, els autors, des dels seus respectius camps de recerca, han furgat en els arxius i han analitzat com els municipis que constitueixen el Baix Penedès van interaccionar amb la riera de la Bisbal i el «port» de Sant Salvador al llarg de més d’un segle, fins a configurar la comarca que ara estudien.
El treball posa de manifest com, a vegades, les grans transformacions d’un territori no són degudes a grans personatges, sinó que són el resultat de dinàmiques protagonitzades per gent de tota mena, homes i dones que eren pagesos, pescadors, mariners, traficants o comerciants que saberen aprofitar els petits avantatges que s’obriren davant seu, dones i homes en gran part anònims però que van canviar al país.
