El 8 de novembre de 1926, Gramsci va ser detingut i empresonat pel règim de Mussolini. Poc abans havia redactat aquest escrit sobre la «qüestió meridional», nom amb què es coneix a Itàlia, des de l’últim terç del segle XIX, l’estat de subdesenvolupament econòmic i social del sud (el «Migjorn») respecte a les regions septentrionals del país. Com a nou secretari general del Partit Comunista d’Itàlia, Gramsci presenta aquí un full de ruta inspirat en els principis del leninisme. S’hi reivindica una estratègia revolucionària basada en l’aliança entre classes subalternes italianes, entre el proletariat del nord i la pagesia del sud, sota lideratge obrer: l’única via possible per enderrocar l’Estat burgès i acabar, alhora, amb les misèries del Migjorn. En aquest text clàssic, necessari per entendre el contingut dels Quaderns de la presó (1929-1935), apareix per primera vegada en l’obra de Gramsci el concepte d’hegemonia, i es defineixen amb claredat alguns dels temes vertebrals de la seva reflexió carcerària.
