Després de molts anys d'haver perdut el contacte amb la família, el narrador és convidat a un sopar, fet que aprofita per carregar contra el món artístic i, per exentsió, contra la societat vienesa. A través de llargues elucubracions, la seva mirada privilegiada dissecciona el comportament d'aquells individus sense compassió, però amb un toc d'humor que, tanmateix, ens els fa propers.