Adolf Fargnoli Ianetta (la Bisbal d’Empordà, 1890 – Barcelona, 1951), fill d’una família d’immigrants italians, va ser un ebenista i orfebre del cercle d’artistes i artesans que es van donar a conèixer a Girona al voltant de la figura de l’arquitecte Rafael Masó, junt amb els escultors Fidel Aguilar i Jaume Busquets, i el pintor Joan B. Coromina, entre d’altres. El seu germà Valentí va ser un reconegut fotògraf, especialitzat en imatges de tots els pobles, monuments i paisatges de les comarques de Girona. Instal·lat a Girona i posteriorment a Barcelona, Adolf Fargnoli va obtenir un gran reconeixement sobretot per les seves arquetes, cofrets, capsetes i joiells de fusta tallada, sovint treballades al foc i a les quals incrustava peces ceràmiques, ivori, pedres o metalls, i les batejava amb títols poètics. També van ser molt populars les seves creus, igualment de fusta tallada i pintada, i amb aplicacions ceràmiques. A més va fer vàries peces de ceràmica negra a l’obrador Marcó de Quart. Va celebrar exposicions individuals arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol, i també a diferents ciutats d’Europa i Amèrica. La seva fama va ser tan gran que tenir nombrosos imitadors, tant de les seves capsetes com de les creus.
Aquest llibre és la primera monografia sobre Fargnoli, un estudi que vol donar a conèixer la seva obra, encara desconeguda del gran públic. És fruit d’una nova recerca de la Dra. Pilar Vélez, que ha tret a la llum nombroses peces fins ara desconegudes, així com les d’alguns dels seus imitadors, i múltiples aspectes de la vida i la trajectòria professional de l’artista gràcies a l’accés que ha obtingut al llegat documental de la família i als testimonis que es conserven en diferents arxius.