Tot és a punt a Vilafarta per inaugurar la lucrativa campanya d’estiu. El consistori es frega les mans i els restaurants arran de costa faran la temporada. Un home desmenjat i apàtic s’ho mira des de la distància. Després d’uns anys fent les Amèriques, porta l’exili a la mirada i el menfotisme com a insígnia. Però la seva immutabilitat serà posada a prova per una bèstia marina disposada a ensorrar la indústria turística: una escórpora descomunal que desafiarà les forces vives del poble.
Empeltada d’una mala llet còsmica, de corrupteles locals, de personatges idiosincràtics i d’una melancolia que fa riure de tan trista, «El dia de l’escórpora» és, entre altres coses, una dissecció per capes de la llarga agonia moral d’un temps i d’un país que [sospir] és el nostre.
Molt abans de convertir-se en flagell de restauradors televisius i cronista ultralocal, Miquel Bonet va escriure aquesta novel·la que va captar l’atenció de la intel·lectualitat tarragonina, que no va dubtar a qualificar-la de clàssic estival de culte. De nou a l’abast de tothom i profundament revisada, El dia de l’escórpora és la novel·la que el litoral català es mereix.