Passats deu anys de la seva mort (i cinquanta de la seva participació a Eurovisión), la projecció de Peret com a Rei de la Rumba no perd ni un bri de la seva singular grandesa, i així es pot veure en aquesta biografia, escrita amb el cor per Rogeli Herrero, un dels membres de Los Manolos.
La seva música, la seva vida (el seu esperit vital!) i el seu temps (durant el qual va protagonitzar moments inoblidables, com la clausura dels Jocs Olímpics del 1992) es recorden a «El gran Peret», amb una aproximació genuïna i molt personal.
L'obra compta amb informació de primera mà i inèdita, amb vivències compartides entre el propi autor i Peret, converses amb la Rosita, filla de Peret, i amb altres persones del seu entorn, i també amb protagonistes de l'època (periodistes, músics i professionals de la indústria musical o responsables de l'organització dels Jocs).
També inclou valuoses aportacions i teories pròpies de l'autor, com a músic que és, sobre les innovacions aportades en aquest camp per Peret i l'estil que va forjar: des de la influència del rock i els estils llatins que varen irrompre als anys 50 i 60 fins al repàs per les principals fites de la rumba, passant per l'associació dels temes de Peret com a «música de festa».
En una acurada edició i acompanyat amb una variada selecció d'imatges (també d'inèdites), «El gran Peret» proporciona nombroses claus i connexions per conèixer de prop i a fons una de les figures indiscutibles que ha donat aquest país de músiques.
Passats deu anys de la seva mort (i cinquanta de la seva participació a Eurovisión), la projecció de Peret com a Rei de la Rumba no perd ni un bri de la seva singular grandesa, i així es pot veure en aquesta biografia, escrita amb el cor per Rogeli Herrero, un dels membres de Los Manolos.
La seva música, la seva vida (el seu esperit vital!) i el seu temps (durant el qual va protagonitzar moments inoblidables, com la clausura dels Jocs Olímpics del 1992) es recorden a «El gran Peret», amb una aproximació genuïna i molt personal.
L'obra compta amb informació de primera mà i inèdita, amb vivències compartides entre el propi autor i Peret, converses amb la Rosita, filla de Peret, i amb altres persones del seu entorn, i també amb protagonistes de l'època (periodistes, músics i professionals de la indústria musical o responsables de l'organització dels Jocs).
També inclou valuoses aportacions i teories pròpies de l'autor, com a músic que és, sobre les innovacions aportades en aquest camp per Peret i l'estil que va forjar: des de la influència del rock i els estils llatins que varen irrompre als anys 50 i 60 fins al repàs per les principals fites de la rumba, passant per l'associació dels temes de Peret com a «música de festa».
En una acurada edició i acompanyat amb una variada selecció d'imatges (també d'inèdites), «El gran Peret» proporciona nombroses claus i connexions per conèixer de prop i a fons una de les figures indiscutibles que ha donat aquest país de músiques.
