La ciutat d’Ontinyent va ser durant la Guerra Civil lloc de destinació de persones i institucions procedents de la resta de la zona republicana. De fet, des dels inicis de 1937, havia entrat en funcionament l’Hospital Militar, amb una capacitat per a mil ferits i dotat d’un ampli personal.
Aquesta publicació valora aquesta iniciativa solidària i situa, des d’un vessant alhora local i global, la trajectòria de l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent en el conjunt de la sanitat militar durant la Guerra Civil i en relació amb la solidaritat antifeixista internacional davant de la no-intervenció de les potències occidentals. Així, en el llibre trobarem una conjugació de qüestions que van des dels enfrontaments polítics i ideològics a l’organització de l’atenció sanitària fins a l’exposició dels elements que permeten identificar els ferits i morts en aquest establiment.
Cal destacar la contextualització feta per Josep Gandia Calabuig, que revela dades fins ara desconegudes al voltant de l’organització de l’ocupació d’Ontinyent per l’exèrcit revoltat ajudat per la quinta columna, que operava a l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent. Finalment, es reconeix el protagonisme, no només de
les dones internacionalistes, sinó també de les dones ontinyentines que aportaren coneixements i experiències a l’Hospital Militar Internacional.
