El progressisme postmodern ha renunciat als valors de la Il·lustració?
L'esquerra s'havia sentit sempre hereva dels valors de la Il·lustració i la Revolució Francesa, però ara una part de l'esquerra en renega. Des de posicions pretesament avançades es posen en dubte valors com la racionalitat, la universalitat i la mateixa idea de progrés. Les contradiccions són nombroses i cada vegada costen més d'ocultar. Si l'horitzó polític del progressisme il·lustrat era la igualtat de drets, l'esquerra postmoderna s'ha centrat en la noció de la diferència. Si, d'una banda, tot ha de ser «més natural» i menys artificiós, alhora tot ha esdevingut una «construcció social». El debat entre natura i artifici ha generat unes contradiccions —algunes ridícules— que coincideixen amb l'auge de respostes polítiques ultraconservadores. Hi ha alguna relació entre una cosa i l'altra?
