Llavor és un poemari que té la seva arrel en el temps soterrat del
confinament i en la potencialitat radical dels cossos en suspensió.
A partir de la metàfora de la continuïtat orgànica, dins els poemes
de Llavor va creixent també la intuïció d’una altra cadència essencial:
el cicle de coagulacions i dissolucions en què tot balla.
Passa per tres revolucions, la trajectòria d’un cos, el de la llavor, al
voltant d’un altre cos, el del poema (o a la inversa).
