Una història ambientada a Lisboa sobre l'amor, els somnis i la força dels desitjos. Una banda sonora que ens demostra com d'important és no perdre l'essència pròpia.
El Paulo és un noi obsessionat amb l'Audrey Hepburn que somia ser escriptor. Amb la mare comparteixen la passió pels musicals fins al punt que en les seves converses intercalen guions de pel·lícules que se saben de memòria. La relació amb la Branca, la seva xicota, que estudia per ser conductora de tramvies, no l'acaba d'omplir prou. Per això quan apareix la Lisa, una misteriosa professora de piano, en Paulo tornarà a ser el d'abans, un escriptor somiatruites apassionat per la música.
El carrer on vius ens transporta a una Lisboa màgica, l'escenari perfecte per a aquesta història que ens demostra com d'important és no perdre la essència pròpia.
«I mentre escolta una altra vegada la cançó que dona títol a aquesta història, ell repenja l'espatlla a la porta del balcó i passeja una mirada distreta sobre el barri. Les teulades de la ciutat. Un gat, dos campanars, tres cadires de vímet. El seu carrer. Un piano i una cançó».
