«Pronunciem una metàfora, com a mínim, cada vint-i-cinc paraules. En un dia, gairebé nou mil. En un any, més de tres milions. En tota una vida, al voltant de tres-cents milions. Les metàfores, com l'univers, tendeixen a l'infinit. I no ens n'adonem, fins que una interrupció en l'ordre natural de la comunicació ens fa sobtadament conscients que parlem amb metàfores».
Vivim entre metàfores. No només en l'àmbit de la literatura. Parlem utilitzant les metàfores que van crear els nostres avantpassats i n'encunyem de noves, sumant-les a aquesta serralada infinita que representa el llenguatge. Però no som conscients de l'arma que tenim a les mans. Perquè la metàfora no representa únicament allò que ja és, sinó allò que podem arribar a concebre.
Les dones sempre hem estat carn de metàfora. I si abandonem els monstres i espectres i deixem enrere les cases encantades per anar a explorar nous territoris?
Un assaig que ens convida a emprendre un viatge lluminós entre les tenebres del llenguatge, allà on neixen les metàfores que condicionaran els nostres murs, amb un estil narratiu prodigiós que consolida a l'autora com una de les grans veus de la nova generació literària actual.
