Molts dels relats que conformen La copa buida de Mahler estan travessats per la música, per les músiques, però hi ha un motiu que els unifica a tots: el sentiment contemporani d’allò tràgic en una ampla varietat de registres, des de la tragèdia quotidiana de l’home comú fins a la mesquina tragèdia de l’home important.
Gustav Mahler, com exemple de caràcter tràgic, i la seva música, d’una gran transcendentalitat, es fan presents en petites gotes en aquests relats, com a exponent d’una profunditat on s’estableix una lluita entre l’essencial lluminós i la foscor de les ànimes.
Cap heroi, al capdavall, i cap èpica que engrandeixi la fatalitat. Però Víctor Gayà compon amb aquests antiherois tràgics unes peces literàries plenes d’imatges suggeridores i de continguts filosòfics, que donen sentit a la quotidianitat i a la mesquinesa.
