El 19 de novembre de 1939, Slavomir Rawicz, un jove oficial de cavalleria polonès,
fou detingut pels russos i condemnat a 25 anys de treballs forçats en un camp de
presoners de Sibèria. Al cap d’uns mesos, s’escapà i emprengué, amb sis
companys més, una fugida cap a la llibertat.
Travessant Sibèria, Mongòlia, el desert del Gobi, la Xina, el Tibet i l’Himàlaia, sense
cap altre ajut que les seves cames, arribaren a l’Índia el març de 1942, després
d’haver recorregut més de set mil quilòmetres i de nou mesos de caminar.
Aquesta és la narració d’aquell viatge, una història èpica de fugida i supervivència, i
d’una determinació: la llibertat i la dignitat.
