Escriptor d’una poètica visionària i alhora gairebé palpable, Andrei Platónov va escriure La rasa l’any 1930. És la història d’una colla de personatges que van fer la Revolució i que després van voler construir el gran edifici del socialisme plantant-ne els fonaments en una gran rasa. Els problemes amb el Partit, amb la burocràcia, amb la col·lectivització, amb la gana, amb el fred i amb l’absurd i el desgavell generals són l’excusa de què se serveix l’autor per dibuixar ja de manera profètica el principi de la fi de la Unió Soviètica. Com a Txevengur (publicada en aquesta mateixa col·lecció), Platónov transforma la llengua per adaptar-la al moment i a la situació: trencament, renovació i intuïció són els pilars de la llengua d’un dels escriptors cabdals de la literatura russa del segle xx. Un escriptor que va posar en salmorra la llengua russa mateixa per despullar-la de tot allò que la lligava a un món obsolet.
Andrei Platónov (Vorónej, 1899 – Moscou, 1951) creu en el socialisme i intenta penetrar en l’ànima del seu poble per trobar-hi les respostes al deteriorament i a la confusió que ja s’hi palpen. El preu que paga per això és l’aïllament i una mort prematura. La repressió i la pobresa el van acompanyar fins al final de la seva vida. Fins l’any 1980 la seva obra no es va conèixer a Rússia. Platónov, el grandíssim escriptor rus, de qui Hemingway deia que era el mestre de la prosa, ha estat comparat amb Joyce, Proust, Kafka o Mann.
