Eduard Girbal Jaume (1881 - 1947) va néixer a Girona, on, segons ell, comença el nostre país i la nostra llengua a ser el que és; va passar uns bons anys de la seva joventut a Alacant, sentint el bell valencià de l'extrem sud i va acabar al bulliciós món cultural de Barcelona al començament del segle XX, on van entrar a la redacció de La Veu i es llança a concórrer als Jocs Florals de Barcelona. Entre 1912 i 1914 s'instal·la en un poble petit de muntanya, entre el Solsonès i la Segarra, perdut, de mala mort...i en aquells anys de triomf del noucentisme, es posa a escriure estampes magnífiques de prosa rural, primer i després dues veritables i majestuoses novel·les de la pagesia de la muntanya: L'estrella amb cua, 1919 i La tragèdia de cal Pere Llarg, 1923. Amb aquestes dues obres, genials de concepció i de realització, i que respiren per tots els porus el pler de la llengua i el d'escriure-la, Girbal arriba al punt culminant de la seva carrera literària i s'assegura el bitllet per a la posteritat.
La llengua d'aquest llibre és un prodigi. De gràcia, de to, de varietat de girs i de riquesa, esbalaïdora, de paraules i formes de paraules.
Josep Pla afirma que "Girbal Jaume és una fita de la nostra literatura... La seva escriptura és com la de Víctor Català però convertida en cromo, un cromo que ho conté tot, en què no hi falta res, en què la manera es portada amb la punta de l'espasa amb una minuciositat perfecta".