"Els tres monoteismes, animats per una mateixa pulsió de mort genealògica, comparteixen un conjunt de menyspreus idèntics: odi a la raó i a la intel·ligència, odi a la llibertat, odi a tots els llibres en nom d'un de sol, odi a la vida; odi a la sexualitat, a les dones i al plaer; odi al femení, odi al cos, als desitjos, als impulsos. A la vegada, el judaisme, el cristianisme i l'islam defensen la fe i la creença, l'obediència i la submissió, el gust per la mort i la passió pel més enllà, l'àngel asexuat i la castedat, la virginitat i la fidelitat monogàmica, l'esposa i la mare, l'ànima i l'esperit. Que és tant com dir crucificar la vida i celebrar el no-res..."
Michel Onfray
En filosofia, fa un temps hi va haver una època de "mort de Déu». La nostra, afirma Michel Onfray, seria més aviat la del seu retorn. D'aquí ve la urgència, segons ell, d'un ateisme argumentat, elaborat, sòlid i militant.