Don sorgia la fascinació que lURSS va exercir sobre Catalunya? Per què escriptors, sindicalistes, polítics i artistes van acollir amb entusiasme el nou règim sorgit de la Revolució Russa i van voler clonar-lo al nostre país? Quin impacte va tenir lestrena dEl cuirassat Potemkin el 1930 a Barcelona? I les traduccions del rus dobres literàries que va fer Andreu Nin? Fins a quin punt la literatura, la ideologia, el cinema i el cartellisme soviètics van impregnar personatges tan dispars i aparentment allunyats del comunisme com Josep Pla, Antoni Rovira i Virgili, Francesc Macià o Josep Carner-Ribalta? I, de tot això, què en queda avui dia? Ramon Breu ressegueix, en un assaig sorprenent i innovador, les petjades del somni soviètic en la realitat catalana de lèpoca.
La Història, en general, no és un relat de bons i dolents. El que fa Breu és explicar-nos una passió; una passió, a més, duna gran noblesa, ja que és un sentiment motivat per la injustícia i pel desig de transformar la realitat sòrdida en un paradís per a tothom.
Del pròleg dEnric Calpena
